Veu en off:

IN MEMORIA NEUS CATALÀ LLUITADORA I SUPERVIVENT AL CAMP DE CONCENTRACIÓ Y EXTERMINI DE RAVENSBRUCK.

El telón esta cerrado, salen delante dos personajes que se enfrentan a los espectadores (no es lectura, es interpretación)

Bella : El 30 d’abril de 1945, va ser alliberat el camp de Ravensbrück, quedaven en ell 3500 presoneres a la vora de la mort. Algunes d’elles van ser violades pels mateixos soldats que les van salvar de morir de fam com una premonició que el seu patiment no havia acabat i del oblit, humiliació i menyspreu que els oferiria en un futur proper la societat occidental que mai va creure de el tot en la seva paraula.

Dominique :Un dels motius d’aquest silenci va ser la localització dels terrenys en què es va construir Ravensbrûck que van pertànyer a Himmler i després de la divisió van quedar a la República Democràtica, per tant, vedat als historiadors occidentals que no van poder comprovar el que explicaven els testimonis i víctimes.

Bella: Durant dècades, la història de Ravensbrück es va partir en dos, a la zona soviètica el camp va esdevenir un santuari per a les heroïnes comunistes caigudes, i a Occident, simplement, va desaparèixer de la memòria. No només per la impossibilitat d’accedir a el territori i per la desaparició de tots els documents, sinó perquè en molts casos no es va voler escoltar les supervivents.

Dominique:Si avui en dia coneixem el que va passar ha estat gràcies a l’esforç d’unes quantes acadèmiques feministes alemanyes que als anys 90 van començar a indagar en les memòries de dones que, fins ara, havien preferit callar .Per Ravensbrück van passar unes 120.000 dones i van morí entre 30.000 i 50.000. En el seu pitjor moment, 45.000 van viure en els seus habitacles, molt probablement amuntegades.

Bella: Un percentatge molt petit de les víctimes (tot just un 10%) eren jueves. La composició de la població de el camp era molt diversa, i en general, exceptuant als nens i alguns pocs homes tan sols tenien una cosa en comú: eren dones.

Dominique: Els testimonis de les supervivents coincideixen a assenyalar que va ser la solidaridad entre les víctimes el que va permetre que sortissin endavant. Moltes dissenyaven els seus propis efectes personals (braçalets, penjolls, nines) com recordatoris del seu sentit d’humanitat. El seu gran pecat, per sobre de la seva ètnia, credo o ideologia va ser néixer dones.

Bella: Inexplicablement, fins als anys vuitanta els arxius sobre el judici de Ravensbruck no van ser desclassificats.

Surten

S'obre Teló

NEGRE

LLUIS1 (manté una música molt suau d'acompanyament a la veu)

RETALLADA CENTRAL 1ER PLÀNOL)

Sara entra i s'acosta a la boca de l'escenari amb precaució.

SARA;

Diuen relats antics

que Hercules va robar

el cinturó d'Hipòlita,

(pausa, gest de dubte)

Però una vegada vaig tenir una vella mestra que

em va ensenyar a llegir,

i em va deixar per sempre el record

dels seus ulls alegres després

les ulleres en equilibri

sobre el pont del nas.

Mi-ma-ma-me-mi-ma-ma-mu-cho…

El cinturó d'Hipòlita són aquelles ulleres.

(Pausa)

Un dia, anys després, vaig descobrir la dona

que em va ensenyar a patinar,

creuant treballosament un pas de zebra

es recolzava en un bastó daurat.

Ja no faig servir vehicles amb rodes em va dir

amb el mateix somriure d'antany.

El cinturó d'Hipòlita és aquell bastó.

(Pausa)

El dia del casament la meva mare,

portava un vestit prestat,

un somriure nou i radiant als llavis

i un manat fresc de julivert

a les mans.

El cinturó d'Hipòlita és aquell ramet verd.

(Pausa)

Recordo que la meva àvia li canviava les piles

al seu audiòfon per assistir a classes

a la universitat (les mans són les mateixes

que, sent nena, van deixar els llibres

i van aprendre a amassar pa)

Aquest audiòfon és el cinturó d'Hipòlita.

(Pausa)

Hèrcules mai no el va poder robar,

pobre ignorant,

creient que s'emportava un tresor.

va prendre per la força un objecte banal.

Es va emportar el cuir i l'or

però va deixar la màgia,

va deixar el valor veritable,

perquè

l'autèntic cinturó només el pot donar

Hipòlita a qui ella vol,

de la pròpia mà.

El cinturó d'Hipòlita no el va robar mai Hèrcules.

Ni fanàtics, ni sicaris ben pagats

podran robar-ho.

Està més enllà de la barbàrie dels bruts

i la cobdícia dels herois.

Surt Sara

LLUIS1 final

PISTA 2 Trens que arriben

LLUM FREDA GENERAL

Performance: dos grups de persones que aparenten dos trens que s'aturen un al costat de l'altre. En un de sol hi ha dones i en l'altre homes.

Tren Dones (TM)

(escena per a 2do,3ro i 4t)

Es desperten, hi ha toses i queixes.

Dominique: On som?

Abril: (Mira per la finestra) Com… Compiègne… es diu aquest poble…

Dominique: Encara som a França… Què veus?

Bella(Neus): (aboca el cap) És una estació petita. Aprop hi ha un tren de gana ple de persones… Tots són homes i molts treuen les mans per les finestres… Ens mirin…

Veus: Neus? Neus?

Bella(Neus): No ho sé, m'estic tornant boja, criden el meu nom… No pot ser…

Veus: Neus… Neus…

Sonia: Criden un nom, és veritat… Neus.

(Torna a treure el cap)

Bella-Neus: Aquesta veu… Albert? Albert, ets tu? Albert!!!

Julen: Neus!! Neus, amor meu!! Ens tornarem a veure!!

Bella (Neus): Sí, amor meu, ens tornarem a veure…

Tots dos treuen els braços per les respectives finestretes, però per més que s'estiren només arriben a fregar-se les puntes dels dits.

Bella: Potser mai més tornarà a tocar la seva pell, pot ser encara que tornem a ser lliures sigui massa tard…

PISTA3 trens que se'n van

El tren dels homes desapareix pel fons a la dreta, el de les dones pel fons a l'esquerra queda Bella en primer pla.

RETALLADA CENTRE 1R PLÀNOL

(Del grup s'acosta a primer pla)

Bella(Neus): Naixé el 6 d'octubre de 1915, filla de pagesos del Priorat. Tenia vint-i-un anys quan va estallar la Guerra Civil. Amb els meus ganes d'ajudar, em vaig fer responsable d'una colònia de 182 nens orfes, amb els quals em vaig exiliar a França. Quan em van capturar els nazis em volien fer creure…

Entra Abril vestida de presonera i substitueix a Bella que es retira lentament cap a bambolines

Abril (Neus)… que la Neus Català Pallejà havia desaparegut per sempre i el seu lloc l'ocupava la presona 27.534. Duc un triangle invertit, que m'identifica com a presa política, l'Albert és el meu marit. No sé on anem ni si ens tornarem a veure mai mes però avui he viscut una mena de miracle que m'ha fet creure que tornaré a ser la Neus Català Pallejà… algun dia…

Patim fora mida, he vist morir a bons amigues apallissades, congelades, cremades vives, o víctimas d’experiments horribles i no obstant, a vegades un esperit entranyable ens consola, vetlla per nosaltres, ens infon ànims per suportar un dia més i fins i tot, per uns instants aconsegueix arrencar-nos

Per una cantonada de l'escenari apareix Júlia vestida de blanc, somriu…

Penombra llum freda

Si vols l’obra entera demana-la a contacta