SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU

William Shakespeare

Adaptació de Daniel Gil

Personatges:

TESEU, Duc d'Atenes ———

HIPÒLITA, reina de les amazones, promesa de Teseu –

LISANDRE, enamorat d'Hèrmia —

HÈRMIA, enamorada de Lisandre

DEMETRI, pretendent d'Hèrmia

HELENA, enamorada de Demetrio—

EGEO, pare d'Hèrmia—

FILÒSTRAT, mestre de cerimònies

FONDÓ, teixidor ——

CODONY, fuster ——-

FLAUTA, remiendafuelles—–

MORROS, calderer ——

FAMBRÓ, sastre—–

AJUST, ebenista—

OBERÓ, rei de les fades —-

TITÀNIA, reina de les fades—-

ROBIN EL BO, follet —-

FLORDEGUISANT —-

POLILLA ———

MOSTASSA —–

ESCENA 1

Entren TESEU, HIPòLITA, [FILòSTRAT] i altres.

TESEU: Bella Hipòlita, la nostra hora nupcial ja s'acosta: falten quatre dies per al nostre casament, però quin a poc a poc passa el temps.

HIPÒLITA: Passaran aviat quatre dies i quatre nits i aleshores arribarà la nit de la nostra cerimònia.

Entren EGEO i la seva filla HÈRMIA, LISANDRE i DEMETRI.

EGEO: Salut a Teseu, el nostre excels duc!

TESEU:Gràcies, bon Egeu. Quines notícies portes?

EGEO: Acudeixo a tu afligit a denunciar la meva pròpia filla Herminia. -Apropa't, Demetrio. – , aquest home té el meu consentiment per unir-s'hi. –Apropa't, Lisandre. – I aquest altre li ha embruixat el cor. -Sí, Lisandre: tu l'has seduïda. Li has cantat a la finestra, i amb astúcia has captivat la meva filla, i has canviat l'obediència que em deu en rebel·lia. Gran duc, si ella aquí, a la teva presència, es nega a casar-se amb Demetrio, jo reclamo l'antic privilegi atenès; ja que és filla meva, jo en disposo:o la lliuro a aquest cavaller oa la mort, com estipula la nostra llei per a aquest cas.

TESEU: Què respons, Hèrmia? Considera, bella jove, que el teu pare ha de ser per a tu com un déu. Has de complir la voluntat. Demetrio és un digne cavaller.

HÈRMIA:També Lisandre.

TESEU:En si mateix, sí; però en aquest cas, en no tenir la benedicció del teu pare, l'altre ha de ser tingut per més digne.

HÈRMIA: Tant de bo que el meu pare veiés amb els meus ulls.

TESEU: Els teus ulls haurien de veure amb el seu judici.

HÈRMIA: Suplico, senyor meu, que em perdonis. No sé què m'ha donat el valor, ni si és convenient defensar davant teu el meu pensament. Però et prego, senyor meu, que em diguis

el pitjor que em pot passar si em nego a casar-me amb Demetrio.

TESEU: La pena de mort o renunciar per sempre al tracte amb els homes. Per tant, bella Hèrmia, pensa a la teva edat i decideix si, en no cedir a l'elecció paterna, podràs suportar aquesta pena.

HÈRMIA: Doncs així he de créixer, viure i morir, senyor, abans que lliurar-me a l'home que no estimo.

TESEU: Considereu-ho a poc a poc i, amb la lluna nova, el dia del nostre casament, aquell dia prepara't a morir per no acatar el desig del teu pare, de casat amb Demetrio oa fer vot d'abstinència i celibat.

DEMETRI: Estimada Hèrnia, cedeix. Lisandre, accepta la voluntat del seu pare.

LISANDRE: Demetrio, tu ja tens l'amor del seu pare; tingui jo el d'Hèrmia. Casa't amb ell.

EGEO: Cert, burleta Lisandre: ell té el meu amor, i amb el meu amor li donaré el que és meu. Com que ella és meva, tots els meus drets se'ls transfereixo a Demetrio.

LISANDRE: El meu senyor, sóc tan noble i ric com ell. Estic més enamorat. I, el que compta més,

la bella Hermia em vol. Per què renunciaré al meu dret? Demetrio (i li dic a la cara) ha festejat Helena, la filla de Nèdar, i li ha robat l'ànima; i la dolça Helena estima i adora, aquest home.

TESEU: He de confessar que també he sentit això i pensava parlar amb Demetrio d'aquest assumpte,

però, se'm va anar de la memòria. Demetrio, vine, i tu també, Egeu; aneu a acompanyar-me: us vull fer un advertiment tot sol. Respecte a tu, bella Hèrnia, prepara't a obeir el teu pare o ja saps el que t'espera. -Vine, Hipòlita. Com estàs, amor meu? -Demetrio i Egeu, veniu amb mi. Us he reservat algunes tasques referents als meus casaments, i us vull parlar.

EGEU: Et seguim.

Surten tots menys LISANDRE i HÈRMIA.

LISANDRE: Què tal, el meu amor? Per què tan pàl·lida i tan mústia?

HÈRMIA: Potser per falta de pluja, que bé podria servir el plor dels meus ulls.

LISANDRE

Ai de mi! A jutjar pel que he llegit o el que he sentit de casos reals l'amor mai no va ser tranquil. O hi havia diferència de rang…

HÈRMIA: Quina creu! Ser noble i no poder estimar l'humil.

LISANDRE: … o edats dispars i no feien parella.

HÈRMIA: Quin cruel! Ser vella i no poder casar-se amb un jove.

LLISANDRE: O dependre de l'elecció dels teus.

HÈRMIA: Quin infern que altres elegeixin el nostre amor!

LISANDRE: O, si hi havia consonància a l'elecció, assetjaven a l'amor malaltia, guerra o mort.

HÈRMIA: Si els amants trobaven sempre destorbs, serà perquè és llei del destí.

LISANDRE: Aleshores, escolta, Hèrmia: tinc una tia vídua, senyora de grans rendes i sense fills.

Resideix set llegües d'Atenes, i jo sóc per a ella com a únic fill. Allí, estimada Hèrmia, et puc desposar; allí no ens poden seguir les lleis atenenques. Així que, si m'estimes, escapa't aquesta nit de casa del teu pare i, al bosc, a una llegua de la vila, on un cop et vaig veure amb l'Helena celebrant les festes de maig, t'hi esperaré.

HÈRMIA: Gentil Lisandro, et juro que en aquell lloc que m'has dit demà sense falta em veuré amb tu.

LISANDRE: Compleix el jurament, amor. Aquí ve Helena.

Entra HELENA.

HÈRMIA: Déu et guardi, bella Helena. On vas?

HELENA: M'has dit bella? Ho has de retirar. Demetrio estima la teva bellesa. El mal es contagia. Però no un aspecte! El teu, la meva Hèrmia, voldria robar-te. Per canviar-me en tu ho donaria tot. Ah, ensenya'm a ser bella, digues-me ja com aconsegueixes enamorar a Demetrio!

HÈRMIA: El miro amb odi, però ell segueix estimant-me.

HELENA: Si jo aprengués a mirar-lo així…

HÈRMIA: Li dono malediccions, i ell em dóna el seu amor.

HELENA: Si jo sabés parlar-li així!

HERMINIA: Com més l'odio, més em segueix ell.

HELENA: Com més l'estimo, més m'odia ell.

HÈRMIA: Culpa meva no és la seva bogeria, Helena.

HELENA: És de la teva bellesa.

HÈRMIA: Alegra't. Mai més no veurà la meva cara, ja que la Lisandre i jo fugirem de casa. Abans que hagués vist Lisandre, per a mi Atenes era com un paradís. Ara, però, és un infern.

LISANDRE: Dolç Helena, Demà al capvespre ens escapolirem.

HÈRMIA: I al bosc, on tu i jo tants dies solíem passejar, allí Lisandro i jo ens trobarem: Adéu, bona amiga; que el teu Demetrio et depari sort. Lisandre, no faltis.

LISANDRE

Hi seré, Hermia.

Surt

HÈRMIA: Helena, he d'anar-me'n. Quin tu per Demetrio, que ell per tu sospiri.

Surt.

HELENA: Com més feliços són unes que les altres! Per Atenes sóc com ella de bella, però, de què em serveix? No ho creu Demetrio: allò que tots saben no ho vol saber. Li explicaré a Demetrio la fugida d'Hermínia, demà a la nit ell la seguirà fins al mateix bosc. Quan senti el meu anunci, em donarà les gràcies i el podré acompanyar.

Surt.

ESCENA 2

Entren CODONYAT el fuster, AJUSTEU l'ebenista, FONDÓ el teixidor, FLAUTA el

remiendafuelles, MORROS el calderer i FAMBRÓ el sastre.

CODONY: Està tota la companyia?

FONDÓ: Val més que els truquis, un per un, segons l'escrit.

CODONY: Aquí està la llista amb els noms de tots els d'Atenes als quals es considera aptes per representar la comèdia davant del duc i la duquessa a la nit del seu casament.

FONDÓ: Amic Membrillo, primer digues de què tracta l'obra; després, nomena els còmics i llavors arriba al final.

CODONY: Doncs l'obra es diu «La dolorosíssima comèdia i la crudelíssima mort de Píram i Tisbe».

FONDÓ: Una gran feina, t'ho dic jo, i divertit. Ara, amic Membrillo, passa llesta als còmics. Senyors, separeu-vos.

CODONY: Responeu conforme us truqui. Fondó el teixidor.

FONDÓ: Present. Digues-me el meu paper i segueix.

CODONY: Tu, Fondón, feixos de Píram.

FONDÓ: Qui és Píram? Un amant o un tirà?

CODONY: Un amant que es mata galantment per amor.

FONDÓ: Per fer-ho bé això exigirà algun plor. Que el públic es prepari: desencadenaré pluges de llàgrimes. Encara que el que és meu és fer de malvat.

CODONY: Flauta el remiendafuelles.

FLAUTA: Present, Codonyat.

CODONY: Flauta, tu has de fer de Tisbe.

FLAUTA: Qui és Tisbe? Un cavaller errant?

CODONY: És l'estimada de Píram.

FLAUTA: Escolta, no. No em doneu un paper de ploranera.

CODONY: Pots fer-ho amb màscara.

FONDÓ: Si em puc tapar la cara, deixa'm fer de Tisbe a mi també. Posaré una veu finíssima: «Tizne, Tizne.» « Ah, Píram, estimat meu! Estimada Tisbe, estimada meva! »

CODONY: No, no. Tu fas de Píram; i tu, de Tisbe, Flauta.

FONDÓ: Bé, segueix.

CODONY: Fam el sastre.

FAMBRÓ: Present, Codony.

CODONY: Fam, tu has de fer de mare de Tisbe. – Morros el calderer.

MORROS: Present, Codony.

CODONY: Tu, de pare de Píram. Jo, de pare de Tisbe. -Ajusteu l'ebenista. Tu, el paper del lleó. – Espero que sigui un bon repartiment.

AJUST: Tens escrit el paper del lleó? Si ho tens, fes el favor de donar-m'ho, que jo aprenc a poc a poc.

CODONY: Pots improvisar-ho: només cal rugir.

FONDÓ: Deixa'm fer de lleó a mi també. Rugiré de tal manera que aixecaré l'àSi vols l'obra completa demana-la pel mail de contactonim a qualsevol. Rugiré de manera que el duc dirà: «Que torni a rugir, que torni a rugir!»

CODONY: Si et poses tan terrible espantaràs la duquessa i les dames, i faràs que cridin. Només per això ens penjarien a tots.

TOTS: A tots, a cada fill de veí.

FONDÓ: Amics, si espanteu de mort les dames, segur que no els quedarà més remei que penjar-nos. Però jo rugiré més suau que un colomí. Rugiré com un rossinyol.

CODONY: Tu no faràs més que de Píram, que Píram és molt maco i tot un cavaller. Així que has de fer de Píram.

FONDÓ: Bé, doncs me n'encarrego. Quina barba és millor per al paper?

CODONY:La que tu vulguis.

FONDÓ: Actuaré amb barba de color palla, amb barba rogenca, amb barba carmesí o amb barba daurada com una corona d'or francesa.

CODONY: Bé, amics, aquí teniu els papers. Us prego, suplico i ordeno que us els aprengueu per demà nit i que us reuniu amb mi al bosc de palau, a una milla d'Atenes, a la llum de la lluna. Allí assajarem, que, si ens ajuntem a la ciutat, la gent ens acomiada. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

comèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Scomèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

alen.comèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

Hcomèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

AMBRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

comèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Scomèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

alien.

Salen.comèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

ecomèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

Hcomèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

Fcomèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

comèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

ONó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

AMBRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

diarà i sabrà el que tramem. Mentrestant, faré una llista dels accessoris que requereix la comèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

comèdia. Us ho prego, no falteu.

FONDÓ: Ens reunirem i podrem assajar amb tot llibertinatge i sense por. Treballeu dur i sense errors! Adéu!

FAMRON: Es diu amb tota llibertat.

CODONY: Ens veiem al costat del roure del duc.

FONDó: Conformi. El que falti, se la carrega.

Surten.

Si vols l’obra entera demana-la a contacta