RELÍO - COMÈDIA DE L'ART
- Escena 1
Conseller i Capitano parlen i Conseller li proposa un negoci a Capitano que consisteix a casar-se amb la filla de Pantalone, després matar aquest i heretar la seva fortuna que es repartirien a mitges.
Cons: Ha arribat a les meves orelles que les coses no van bé…
Cap: Parlaries de la gent que no sap que emprar el seu temps.
Cons: En aquest cas, li aniré a proposar el negoci que havia pensat a un altre.
Cap: Un moment! Si és un bon negoci jo sóc aquest home. Explica'm.
Cons: Estic buscant un marit a la filla de Pantalone, ha de ser un paio atractiu… Fort, alt. Alegre al mateix temps que seriós… Rico… encara que això no és necessari ja que del que es tracta és de plomar Pantalone. Però sobretot ha de ser un paio…(abaixa la veu) pocavergonya.
Cap: Com dius?
Cons: O sigui, sense escrúpols, mentider, fanfarró…
Cap: Ah, això I què guanyo jo?
Cons: Tu sedueixes la noia, és mig ximple i no crec que tinguis problemes, jo convenço a Pantalone que ha de casar-la amb tu, després més endavant si el vell Pantalone té un accident tu seràs l'hereu i jo hi seré, amb tu per repartir-nos els beneficis…
Cap: El pla és bo, sí molt bo. Primer convenç-ho perquè em deixi visitar la noia, quedarà enamorada i rendida davant dels meus encants, tinc bona mà per a aquests assumptes.
Cons: Parlaré amb ell.
- Escena 2
Els enamorats parlen per la finestra, i la Polichinela els sorprèn.
Conversa de polichinela (criada de Pantalone) i Enamorada.
Florint: Isabella… Ets bella com… com un raig de sol… Estic enamorat com… com un vedell
Isab: Tu si que ets maco, Florint… t'estimo… t'estimo… t'estimo… tant…
Flor: Jo sí que t'estimo…
Isab: Jo més… t'estimo més…
Flor: No, no, jo t'estimo molt més…
Isab: Llàstima que el nostre amor sigui impossible…
Flor: Sí, llàstima que els nostres pares s'odiïn tant i prohibeixin el nostre amor.
Isab: Podríem fugar-nos a un país molt molt llunyà.
Flor: Molt, molt, molt, molt llunyà
Isab: Allí seríem molt, molt feliços…
Flor: Dóna'm un petó…
Isab: Dóna-m'ho tu al meu primer, ximple…
Flor: No, no, tu primer, petita…
Sospiren tots dos, en aquell moment se sent la veu de Colombina i Florindo i Isabella se separen, ella dissimula i l'observa amagat a un costat de la finestra.
Colom: Isabella! Isabella, amb qui parles?
Isab: Jo? Amb qui parlaré, no veus que estic sola? No conec ningú, no tinc amigues, no tinc xicot, no tinc res que m'entretingui, m'avorreixo com una pedra del camí.
Colom: Si no estiguessis tot el dia mirant-te al mirall…Jo he sentit que parlaves amb algú i no em prenguis per tonta. Qui hi havia a l'altra banda de la finestra?
Flor: Finestra? Quina finestra?
Colom: Aquesta finestra. No estaries parlant una altra vegada amb aquest presumit, saps que la teva mare t'ho té prohibit, ¡super prohibit!
Isab: Deixa'm en pau, Colombina! Ets cruel, però el meu amor per Florindo no té límits, s'allarga fins a l'infinit…
Colom: Cap buida!
Isab: I més enllà…
Colom: Ara mateix ho diré al senyor.
Isab: Vés amb la teva crueltat desmesurada i destrossa la meva vida innocent…
Colom: (mentre surt) I que hagi de suportar tantes ximpleries…
Isab: Arlequina!! Vine ara mateix!… Arlequina!
Espera un moment amb impaciència fins que apareix la seva criada.
Isab: Es pot saber on eres?… Jo aquí, patint i morint-me d'amor i tu per aquí entretinguda. (Es posa a escriure) Li portessis aquest missatge al meu estimat Florindo.
Arle: Li pots dir tu mateixa, és a l'altra banda de la finestra.
Isab: M'han super prohibit parlar amb ell, digues-li tu: Estimadíssim, amor de la meva vida… moro pels teus petons i les teves carícies…
Arlequina se situa al costat de la finestra. L'escena és: els dos enamorats a certa distància de la finestra i els criats Arlequina i Polichinela repetint els seus missatges però distorsionats:
Arle: Massa amor, jo ho rebaixaré una mica…. (per la finestra a Polich.) Que diu la meva estima que morreu-vos els que vulguis però de ficar mà, res de res amor de la meva vida.
Polichinela: (al seu amo) Sembla que t'estima, vaja, que petons, val, però sense llengua i de l'altre na de na…
Flor: Com és possible, si jo l'adoro, moro per ella…!
Polichinela: (a Arleq) Pel que sembla, aquest no sé quins problemes té i vol morir-se…
Arle: (a la seva mestressa) Que se'ns mor.
Isab: (Arruga el paper i el llença) Això és amor meu! Ha arribat el moment de prendre decisions… o fugar-nos o morir tots dos, abraçats com amants i que se n'assabenti el món.
Arle: (a Polich.) Ella també es mor, però … però podria arreglar-se amb un viatge, que podria ser abans de morir-se o després, ja es veurà.
Polich: (al seu amo) Cal anar de vacances al Carib.
Flor: Sí. Començarem de nou en un país molt llunyà… Tu, jo i el nostre amor…
Polich: (a Arlq.) Crec que s'hi volen anar sense nosaltres…
Arlq: (a la seva mestressa) El vostre amor… i els vostres criats, no us oblideu d'ells i de què viurem?
Isab: De pura passió, de sospirs, de petons, de mirades ardents…
Arleq: (a Polich.) Això pinta malament… se n'aniran sense un euro… o sigui, molt tema sexual però de viure bé, res.