Els reis mags d’orient

Aquest any els reis com cada any amb arribat a Verdú al voltant de les 8 de la tarde carregats de regals. Portavent un discurs en el que demanaven als nens una mica de contenció davant de totes les adversitats que estan patint tants infants d’altres indrets del món.

DISCURS DELS REIS MELCIOR & GASPAR

MELCIOR

Bona nit, estimats nens i nenes de Verdú, bona nit també a tots els veïns.

Hem fet un camí llarg per ser avui aquí, un camí ple d’entrebancs, hem pujat per muntanyes enfarinades de neu on es congelaven fins i tot els camells més forts, hem travessat deserts ardents on no viuen més que escorpins i cucs de la sorra i hem creuat països immersos en llargues guerres on els nens com vosaltres no són feliços. En aquest llarg camí els meus ulls han vist el patiment que es genera quan maltractem la terra. Quan la natura es desferma i es defensa de les atrocitats dels humans.

Portem carretes plenes de caixes amb tota mena de regals, és cert, tot i que hem perdut alguna pel camí, crec que la DANA es va emportar una al nostre pas per València, espero que no sigui cap de les vostres, si fos així us demanem disculpes i solidaritat amb aquells nens/es que ho van perdre tot, potser algun d’ells trobarà alguna d’aquestes caixes perdudes i serà feliç gràcies a vosaltres. Però de tots els regals importants que es poden fer als nens del món, el més important no el podem portar nosaltres.

És la generació dels pares i avis la que té el deure de regalar-vos el món, un món net i habitable, teniu el dret d’heretar la terra perquè no pertany només als que ara l’habiten, també és vostra i dels que encara no han nascut, i dels fills dels vostres fills. I vosaltres heu de vetllar perquè els altres no malbaratin l’energia, els recursos i els aliments i facin bé les coses més senzilles, tancar les aixetes, i les llums, reciclar i reaprofitar, menjar tot el que us posin al plat i si un dia us en canseu d’aquestes joguines que avui us donarem, no les llanceu, penseu abans que podrien fer feliç a un altre nen que no ha tingut tanta sort.

Vull des d’aquí animar-vos a ser millors, a ser solidaris, a estimar la terra perquè no tenim un altre planeta on viure. Us desitjo un any de prosperitat i bonança, i que sigueu feliços perquè el vostre somriure ens dona vida.

GASPAR

Estimats nens i nenes, estimades mares i pares, familiars i gent del poble.

Som aquí com cada any carregats amb allò que heu demanat… menys el que s’hagi perdut pel camí perquè ja sabeu que en aquests viatges tan llargs sempre passen coses inesperades. Sabem que hi ha nens que demanen molts regals, al Pare Noel per Nadal i als Reis pel dia d’avui… Ummm. No sigueu egoistes, a la vida no es pot tenir tot, cal triar i sobretot cal compartir.

Penseu que sempre és més divertit tenir un company per jugar que tenir la joguina desitjada, que val més la pena riure amb els altres, parlar amb els altres, que evitar-los i viure amb solitud. Sou fills d’un poble singular i l’he de fer gran participant en totes les activitats que s’ofereixen i proposant de noves, perquè sempre trobem a faltar aquelles coses que es perden quan ja no es poden recuperar; una botiga, un bar, un gimnàs, una associació, un concert, una obra de teatre, poden semblar una a una poca cosa, però són els ossos i la sang d’un poble.

Estimats nens i nenes de Verdú encara que us facin molta il·lusió els regals que avui us donarem, i que mereixeu sense cap mena de dubte, perquè heu estat bones persones durant tot l’any, nosaltres només us donarem objectes, coses fetes de plàstic, fusta o metall, el regal més valuós ja el teniu; l’amor dels pares, mares, germans i germanes, l’amistat dels companys.

Aquestes joguines d’avui d’aquí a un temps restaran abandonades, perquè és llei de vida que els nens us feu grans, i que els jocs d’avui no agradin demà, però mai abandoneu com una joguina en dessús a la gent que us estima, a l’animal que us estima, malgrat que s’hagi fet vell.

Us desitjo un any de prosperitat, bona ventura i felicitat.